El document electrònic 14/06/2011
Posted by Cristina Clotet in Documents.Tags: aspectes jurídics, documents, signatura electrònica
add a comment
Aprofitant que el bloc va d’informació electrònica, hi penjo aquest document, de l’assignatura Aspectes Jurídics de la Documentació.
Premis Blocs Catalunya 18/06/2010
Posted by Cristina Clotet in Premis.3 comments
El blog de l’assignatura Informació Electrònica, de la Diplomatura d’Informació i Documentació de la Universitat de Vic, després de guanyar el primer premi de la primera edició dels Premis Blocs Educatius d’Osona continua endavant.
Des del blog particular de cada alumne, hem construït l’assignatura, que es desenvolupa a través del blog principal, conduït pel Javier Leiva, amb qui hem après sobre el web social, experimentant i compartint durant els últims mesos. El resultat ha estat tot un èxit, de manera que tot i haver acabat el periode lectiu, hem decidit continuar i ara que som campions d’Osona, ha arribat el moment de lluitar pel campionat de Catalunya.
El què passa és que en aquest cas, per poder passar a la final s’ha d’estar entre els primers en una votació popular. Així que us animo a què voteu per aquest blog, si ho creieu oportú i que feu córrer la veu per tal que ens voti el major número possible de persones.
El millor premi per a les hores de dedicació que tant el professor com els alumnes hem destinat en aquest espai, és el vostre VOT. Gràcies a tots.
Podcast i vídeo 25/05/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: podcasts, RSS, vídeo
29 comments
Què és el Podcasting?
Entenem per podcasting la creació i distribució de continguts sonors per Internet amb la possibilitat de poder-los rebre de forma automatitzada a través de la sindicació web.
El podcàsting sorgeix de la voluntat d’incloure documents sonors als RSS dels blogs per tal de poder-s’hi subscriure de forma automatitzada. Els conceptes de podcasting i podcast fan referència a l’àudio, però per extensió, és un procés aplicable al vídeo. Trobem definicions de podcàsting que no distingeixen entre àudio i vídeo, però en aquest últim cas, normalment s’utilitzen els termes videopodcasting, videopodcast o videocast.
Podríem dir de forma simple que els podcast són arxius sonors (generalment en format MP3 o OGG ) adjunts en un feed RSS. Al marge de la sindicació, també es poden descarregar de forma manual des de la pàgina web del podcast, o bé escoltar directament des de la web a través d’streaming, la reproducció de so o vídeo online ja sigui a través d’un reproductor ubicat a la pàgina o bé amb un enllaç que es pot obrir des d’un programa de reproducció instal•lat a l’ordinador de l’usuari.
Es descarreguen de forma automàtica mitjançant agregadors o lectors d’RSS aptes per a podcasts, que reben el nom específic de podcatchers: iTunes, Miro, Doppler o Juice són alguns dels més populars.
I ara que ja sabem com s’escolten, anem a veure com es fan:
Primer de tot es necessita un ordinador, un micròfon i connexió a Internet. Llavors, dos passos bàsics:
- Gravar el contingut (música, veu…) amb un programa d’edició d’àudio, com podria ser Audacity i convertir l’arxiu resultant en format MP3 (si no s’hi graba directament).
- Pujar l’arxiu MP3 a un servidor d’Internet, utilitzant un servei d’allotjament de podcasts (és la manera més senzilla perquè donen una direcció de l’arxiu MP3 i un RSS vàlid de forma automàtica). Per exemple a Blip.tv , Castpost, Podomatic, o Poderato.
Com a resultat, un arxiu d’àudio que la gent podrà escoltar i seguir via RSS. Ja només falta fer-ne publicitat perquè se sàpiga que existeix. Per exemple a podcatalà, un bloc que recull els podcasts independents en català.
El podcasting s’inscriu en el conjunt d’instruments de la web 2.0, dels denominats social media, que donen als ciutadans el poder de la comunicació pública, amb la possibilitat de convertir-se en creadors de productes sonors a la xarxa al marge dels mitjans de comunicació tradicionals. Aquí hi ha alguns exemples d’alguns que ja ho fan:
D’altra banda, ofereix als mitjans de comunicació de masses una nova opció per a la distribució de la seva oferta, per exemple la BBC n’ofereix una àmplia gamma de temes variadíssims: noticies, ciència, tecnologia, esports, idiomes, música, etc.
La ràdio fa servir el podcàsting com a eina tècnica, per a redistribuir d’una altra manera els continguts que ja ofereix per via hertziana. Per exemple: Catalunya Ràdio
Quines són les característiques del format vídeo a Internet?
L’escència dels vídeos a Internet és la mateixa que la dels que tots coneixem, en format DVD o els VHS (que gairebé han passat a la història), imatges en moviment, però la diferència principal és que han d’estar comprimits al màxim, han de pesar poc. Hi ha diferents formats aptes:
FLV (Flash video) i DivX es transmeten a través d’streaming, la tecnologia que permet que el vídeo es pugui visualitzar a mesura que va arribant al nostre ordinador, sense necessitat d’esperar que aquest es descarregui totalment. FLV utilitza el reproductor Flash Player i DivX, ActiveX.
Altres es poden incorporar a les pàgines web, però s’han de descarregar prèviament a l’ordinador per poder visualitzar-los: Mov, Mpeg, Avi, Wmv, etc.
A aquesta varietat de formats, s’hi afegeix un bon nombre de plataformes disponibles per a publicar-los a Internet. Aquí en llisto unes quantes:
Només em queda per dir que no he fet mai cap podcast, ni acostumo a escoltar-ne, i fins ara (que jo recordi) tampoc he utilitzat el format video per Internet per res més que no fos buscar algún video de música al Youtube… Amb aquest últim exercici, m’estreno i en faig un. Allà va.
BRÜNO ♫♪♪♫ (de fons la tele, i a terra, les meves sabatilles)
Sí, ja ho sé, el resultat és cutríssim…
Proposta de social media per a la Universitat de Vic 16/05/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: social media, universitats
4 comments
La Universitat de Vic necessita incorporar les tecnologies i mètodes de la web 2.0 al seu portal, sobretot ara que cada cop són més els estudis que s’ofereixen en modalitat semipresencial i som tants els alumnes que ens trobem seguint les assignatures des de casa, sols davant la pantalla de l’ordinador.
La manca de contacte directe amb el professorat i la resta d’alumnes, ens fa sentir lluny de tota l’activitat universitària, però amb les eines de la web social existents, això té fàcil solució.
La meva proposta en matèria de social media per a la Universitat de Vic seria la següent: reconvertir el seu “campus virtual” en una plataforma de recursos i serveis amb eines de la web 2.0 amb integració d’altres xarxes socials generalistes com ara Facebook i Twitter.
La Universitat de Sevilla i la de Vigo acaben d’estrenar les seves i com podem veure, difereixen força del nostre “campus virtual”, del qual Eva Romero en descriu molt bé les limitacions en el seu article.
L’objectiu d’aquesta plataforma seria afavorir la participació activa de tota la comunitat universitària, però també seria interessant que fes possible la interacció amb el sector empresarial, altres comunitats universitàries i d’investigadors i amb la resta de la societat, com fa la Universitat de Vigo, que té un carácter obert i qualsevol persona pot donar-s’hi d’alta.
Hauria de ser una aplicació amb nombroses funcionalitats: possibilitat de disposar de blog i agenda personal, conversar, planejar i compartir esdeveniments d’interès universitari, crear, consultar i compartir notícies i articles, microblogging, i a part d’això, com ja he comentat, integració de les xarxes socials que més utilitzen els seus membres (Facebook, no pot faltar).
Però hem de ser realistes: la posada en marxa d’aquest tipus d’estratègies 2.0 no és qüestió de quatre dies. Primer de tot s’ha de convèncer el rectorat de la necessitat d’incorporar els social media al seu pla estratègic.
La inversió en xarxes socials, s’ha de plantejar des del punt de vista que aquest projecte aportarà, sense cap mena de dubte, beneficis, i no només a aquells que ja formem part de la comunitat universitària, sinó també a la pròpia universitat. Entre d’altres, amb la possibilitat de captar nous clients.
En definitiva, m’agradaria una universitat disposada a posar aquests espais i eines d’interacció social al nostre servei, per poder gaudir de la proximitat d’uns professors i d’uns companys amb qui pràcticament no ens veiem i compartir informació i experiències encara que sigui en la distància física.
Xarxes socials 05/05/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: biblioteques, xarxes socials
5 comments
Les xarxes socials a Internet o llocs de xarxes socials són serveis basats en la web que permeten als usuaris construir un perfil públic i que ofereixen eines que fan possible la interacció entre ells per tal de compartir interessos, recursos i informació.
En pocs anys el fenòmen de les xarxes socials a Internet ha crescut moltíssim i continua creixent cada dia. N’hi ha de molts tipus i per tots els gustos:
- Llocs de carácter general (o xarxes socials horitzontals) orientats a temes personals o d’oci, entre les que destaquen Facebook, MySpace, Tuenti o Hi5 .
- Llocs professionals orientats a l’activitat laboral i empresarial representats per exemple per LinkedIn o Xing.
- Llocs especialitzats (o xarxes socials verticals) en un tema concret com podrien ser, en l’àmbit de la lectura, Library Thing, Anobii, o Shelfari , també comentades per la meva companya d’assignatura Marta Moreno al seu article.
La presència de les biblioteques a les xarxes socials
Les xarxes socials a Internet no són un fenòmen passatger, sinó que són serveis que responen a les noves necessitats de comunicació de les persones.
Moltes biblioteques ja han optat per ser-hi presents, la qual cosa els dóna l’oportunitat de contactar amb els seus usuaris, professionals del sector i altres institucions, i esdevenir un punt ràpid d’accés als principals elements del centre.
El gran nombre de llocs de xarxes socials disponibles fa que sigui difícil mantenir un pefil ben actualitzat en totes elles, i és per aquest motiu que moltes biblioteques es decideixen per la plataforma que utilitzen de forma majoritària els seus usuaris, per poder utilitzar el mateix canal de comunicació que ells.
A continuació, vaig a descriure 3 exemples d’usos de xarxes socials per part de biblioteques:
-
Hennepin County Library, Minnesotta (EEUU)
Es tracta d’una xarxa pública formada per 41 biblioteques, amb 5 milions de documents en conjunt, que serveix als més d’un milió d’habitants del comtat de Hennepin.
Aquesta xarxa ha decidit construir la seva presència a les xarxes socials mantenint més d’un perfil:
Actualment, té una pàgina a Facebook amb prop de 3000 admiradors. Hi proporciona informació general, hi difón les seves novetats més destacables, interactua amb els usuaris des del mur de la pàgina, facilita l’accés al seu catàleg sense haver de sortir de la plataforma i respon a les consultes dels seus usuaris des d’un xat.
Penja les seves fotos a Flicker i els vídeos, a Youtube (N’ha penjat uns 60 des de 2008, la majoria per a públic infantil)
També té un perfil a Twitter , amb 3131 seguidors. Pel que he vist, l’utilitzen sobretot per a fer difusió d’ esdeveniments i cursos de formació de forma ràpida i breu. Tots els tweets inclouen l’enllaç a la notícia completa, a la pàgina web del centre. A més a més, també hi comparteixen totes les notícies que publiquen via Facebook.
Té un perfil a MySpace, on ofereix informació i recursos sobre la biblioteca, comunicació amb els usuaris servint-se del xat, blog, cerca al catàleg, i integració de Twitter. Hi té 1359 amics tot i que aquest perfil no el té tan actualitzat com el de Facebook.
Per acabar, Bookspace és una altra iniciativa de la Hennepin County Library que funciona des de principis de 2007. Es tracta d’ un espai integrat dins la seva web, una comunitat de lectura online que permet als seus usuaris crear un perfil on es poden guardar llistes de llibres i comentaris sobre ells, compartir-los amb altres persones, trobar recomanacions de lectura, etc.
La Biblioteca de la Universitat de Huelva té un perfil a Facebook amb 1634 amics. Hi inclou informació general actualitzada del centre, i hi publica notícies sobre activitats que realitzen la biblioteca i la universitat a la qual serveix, enllaços a recursos d’interès per a la comunitat universitària, novetats pràctiques com ara sessions de formació, canvis d’horaris, etc.
A través de l’aplicació Simply Rss, rep puntualment les actualitzacions que es publiquen en el canal de notícies de la seva pàgina web.
A Twitter, De moment només hi té 61 seguidors, però hi anuncia les activitats que organitza, hi publica notícies breus i enllaços d’interès i els comparteix tots a Facebook.
A la pàgina web del centre també anuncien el seu perfil a Tuenti, una xarxa social d’accés restringit ja que només s’hi pot accedir si un usuari registrat et convida. Aquest mecanisme, garantitza que els nous usuaris tinguin algun vincle amb algun membre de la xarxa, i a partir d’aquest, pugui començar a establir noves relacions amb altres usuaris.
No hi he pogut accedir, però m’imagino que és una xarxa enfocada exclusivament a la comunicació personal i no tant adecuada per una bilioteca.
A hores d’ara hi ha quatre biblioteques del CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) de la Universitat de Barcelona que tenen un espai a Facebook. Són les de Biblioteconomia i Documentació, Campus de Bellvitge, Dret i Lletres.
Per a descriure el seu ús de les xarxes socials, em centraré en la Biblioteca de Lletres, que dóna suport als ensenyaments de filologia (llengua, literatura) de la Universitat de Barcelona.
Com ja he comentat, té una pàgina a Facebook, però compta també amb un blog i amb un perfil a Twitter.
Des de la seva pàgina de Facebook (hi té 1686 admiradors) explica que l’objectiu d’aquest espai de comunicació és fer arribar als usuaris les seves novetats, cursos de formació, conferències, horaris especials i altres notícies d’interès.
En definitiva, es tracta d’un mitjà més per a mantenir als seus usuaris informats, però el més important és que li permet establir un canal de comunicació i participació més directe entre ells i la biblioteca (potenciant la seva part més lúdica i atractiva), per poder detectar les tendències i les necessitats que l’usuari pugui tenir.
Així doncs, la pàgina inclou informació general, dades de contacte i horaris. Hi publica notícies, enllaços d’interès i hi difón les activitats i els seus serveis, però també cal destacar-ne les següents aplicacions que permeten donar altres funcionalitats a la pàgina:
- Accés al catàleg de REBIUN i a la base de dades Dialnet sense haver de sortir de la plataforma.
- Bookshare books, una aplicació que permet mostrar les cobertes dels llibres recomanats per la biblioteca.
- També inclou un enllaç al seu Servei d’informació i referència virtual “Pregunteu al bibliotecari” pensat per resoldre qualsevol qüestió sobre la biblioteca, el funcionament dels seus serveis i la recerca bibliogràfica i documental, disponible les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.
- Formulari de proposta de compra de documents.
- Canal Rss amb les entrades del bloc de la biblioteca.
Finalment, des del Bloc de Lletres , manté àmpliament informats els seus usuaris de totes les novetats, informacions i altres comunicacions relacionades amb el centre i els seus recursos. I per a emmagatzemar, classificar i compartir els seus enllaços, utilitza el servei de marcadors social Delicious.
La meva opinió:
Crec que ja no és necessari preguntar-se si una biblioteca ha de participar en les xarxes socials, sinó que més aviat cal plantejar-se com hi ha de participar i a on val la pena que sigui present.
Cal reflexionar sobre quins llocs de xarxes socials utilitzen els seus usuaris i quin paper hi pot desenvolupar. Un cop escollida la plataforma en qüestió, la biblioteca pot disposar d’un canal més de comunicació, i en definitiva, d’una petita sucursal digital, un accés ràpid i directe per aquells que ja tenen activitat dins la xarxa social.
Independentment dels inconvenients que puguin tenir aquests plataformes, és important prendre consciència del grau d’acceptació que tenen entre els nostres usuaris. Per tant, sembla inevitable que els “futurs” professionals de la informació haguem d’adquirir habilitats tecnològiques i socials en aquest tipus d’eines, aprendre a valorar-les com a una oportunitat i aprofitar-les per a desenvolupar i adaptar als nous temps tots els processos relacionats amb la informació.
Twitter, una plataforma de microblogging molt flexible. 21/04/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: biblioteca 2.0, empresa, twitter
10 comments
TWITTER és una plataforma de microblogging basada en la simplicitat, que convida a escriure als seus usuaris amb la pregunta “Què estàs fent?”
Com funciona i per què s’utilitza
El seu funcionament és molt senzill, permet publicar entrades de text (Tweets), d’un màxim de 150 caràcters, que els reben les persones que decideixen seguir-te (followers). Tots els missatges són públics a no ser que s’esculli una opció que en restringeix l’enviament a un grup d’usuaris limitats. També s’hi poden enviar missatges privats directes a algún usuari en concret, i a part de publicar missatges, es poden seguir (following) els d’altres usuaris.
A més a més de seguir a persones, (alguns són especialistes en recomanar llocs i enllaços interessants), es pot buscar qualsevol tema d’interès entremig dels milions de missatges públics que es generen cada dia, amb opció de guardar la cerca que es podrà continuar executant a temps real cada vegada que l’activem. I això sense necessitat de seguir a cap emissor.
Són els propis usuaris de Twitter qui n’estableixen les regles i li dónen l’ús que més els interessa:
Molts l’utilitzen a nivell personal, per a compartir allò que pensen, per explicar què els agrada o desagrada, i en definitiva, per a projectar, a temps real, allò que volen que se sàpiga d’un mateix.
Altres n’exploten les seves múltiples possibilitats a nivell professional, ja sigui a títol propi, al capdavant d’una empresa o en representació d’una institució.
El fet que es pugui actualitzar i consultar de forma ràpida a través del telèfon mòbil, missatgeria instantània o aplicacions de tercers, pràcticament permet qualsevol ús que se li vulgui donar. Només es tracta de fer servir la imaginació.
Quina utilitat té per a les biblioteques?
És una realitat el fet que els usuaris estan modificant la seva forma de buscar informació. També ho és que les xarxes socials s’estan convertint en el principal punt d’accés a la web per a molts. Per això és important que les biblioteques hi siguin presents.
De les xarxes socials existents, Twitter pot ser una opció interessant per a moltes, principalment si el tipus de missatges que necessiten difondre responen a la immediatesa i a la limitació de 140 caràcters. Segons Sebastián Muriel, autor d’aquest article, ” Twitter dóna més i demana menys que altres xarxes socials, és més fácil d’actualitzar, de seguir i de llegir que els blogs”.
Per a la biblioteca, pot ser una via ràpida de difusió d’informació, de compartir recursos i un canal directe per a mantenir una conversa amb els seus usuaris. També un bon sistema per a controlar el què es comenta sobre ella i sobre els seus productes i serveis, i una manera de conèixer de primera mà les reaccions dels seus usuaris que li permetrà actuar per a satisfer les seves demandes.
Aquí tenim tres exemples interessants de què hi fan les biblioteques a Twitter. (Els proposa Nieves González a l’article “Bibliotecas y marketing en red”).
- Les Science Libraries of Yale University l’utilitza amb una finalitat de difusió d’informació i màrqueting de serveis i també com a espai de referència i formació de la comunitat universitària.
- La College of DuPage Library també hi difón els seus serveis però ho fa d’una manera curiosa: amb el seu compte Library Secrets, suggereix als seus seguidors que són membres d’una tribu especial, cosa que els permet rebre informació privilegiada, a la qual els demés no tenen accés.
- Un altre exemple d’ús diferent i destacable de Twitter, seria el del Ticer de la Tilburg University Library and IT Services, que va fer servir l’etiqueta “#09carte” per a conèixer totes les converses que s’estaven mantenint en aquesta xarxa sobre el seu curs “Ticer Digital Libraries ala Carte 2009″ .
I per a les empreses?
Twitter es pot considerar un recurs low cost que les empreses poden utilitzar per a potenciar la comunicació empresarial. Es fa servir sobretot com a eina de màrqueting, atenció al client, recursos humans, etc. Aquí en podem veure uns quants exemples:
- El forn de pa de Londres The Albion, fa servir la plataforma per informar als seus clients de quan hi ha pa o pastissos acabats de fer, i acompanya la informació amb fotografies suggerents. Segons el gerent del negoci, la idea els està donant uns resultats excel·lents.
- Un exemple de negoci de vins: Taste Live organitza convocatòries de cates en les quals els participants tasten vins i cerveses i comparteixen les seves opinions i comentaris a temps real. Un ús similar en fa Vinarium, una botiga de vins, licors i productes gourmet de Madrid.
- Telepizza també s’ha decidit a anunciar-hi les seves ofertes i promocions.
- Per últim, m’ha cridat l’atenció l’empresa Soloraf, un exemple d’us de Twitter per part d’una pime local espanyola que es dedica a la venda de tomàquets per Internet.
RSS i la sindicació de continguts 29/03/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: RSS, sindicació
4 comments
Què són l’RSS i la sindicació de continguts?
RSS és l’acrònim de “Rich Site Summary” o bé “Really Simple Syndication” (en català, sindicació realment simple ), un format d’arxiu basat en el llenguatge XML que serveix per a la sindicació o distribució de continguts informatius d’un lloc web a un conjunt de subscriptors.
La sindicació de continguts permet a un lloc web, i en especial a aquells que s’actualitzen sovint, informar sobre les novetats que publica per mitjà de la distribució de titulars de notícies i continguts breus. Quan els seus usuaris observen un element d’interès en el seu canal poden seguir l’enllaç per obtenir-ne el contingut sencer.
Normalment, quan naveguem per Internet, hi sol haver pàgines que visitem sempre, aquells blogs que més ens agraden, etc., però sovint hi entrem i no hi trobem res de nou. La sindicació de continguts és una opció per evitar navegar d’una pàgina a l’altra, a la recerca d’informació d’interès, i aquest procés, es realitza amb els denominats RSS. -Per a il·lustrar una mica tot això proposo aquesta “infografia“, que trobo que és força entenedora-.
Continuaré amb un exemple ben senzill:
Posem pel cas que tenim uns quants diaris i revistes en paper. N’agafem tots els sumaris i els penjem en un tauler per poder veure i triar les noticies que ens interessen per a llegir-les senceres a la publicació original. Una manera fàcil per a no perdre temps fullejant pàgines i pàgines, oi? Doncs aquesta és la funció que compleix l’RSS dins del context d’Internet: els diaris o revistes serien els canals RSS, les notícies les diferents entrades RSS i el tauler, el lector o agregador d’RSS. Anem per parts:
Les entrades RSS (o feeds) són fitxers en format XML , un llenguatge de text amb marques, que només amb uns quants camps permet veure el títol de la notícia, l’autor i normalment un breu resum i l’adreça URL on aconseguir-la.
Per a poder-les llegir s’han creat els lectors d’RSS, unes aplicacions informàtiques que s’ocupen de traduir el contingut de l’RSS a un format llegible. També es coneixen com a agregadors perquè recullen informació dels RSS dels diferents llocs web als quals ens hem sindicat o subscrit i la presenten de forma conjunta.
Com s’utilitza l’RSS?
Per a poder utilitzar l’RSS s’ha d’instal·lar un lector o agregador que permetrà agrupar la informació de diferents fonts i consultar-la des d’una única pàgina.
N’hi ha de molts tipus i per a tots els sistemes operatius, la majoria són gratuïts, i n’hi ha de disponibles en línia. Entre els més coneguts hi ha Bloglines, Google Reader, My Yahoo o Netvibes .
I un cop tenim el lector, d’on es treuen aquests famosos RSS?
Doncs és ben fàcil, el lloc web haurà de tenir disponible el servei RSS, que reconeixerem per aquesta icona estàndard 
.
Només caldrà clicar sobre aquest símbol i seguir els passos que ens indiqui, o bé copiar l’adreça o URL que apareixi en el navegador. (També es pot fer clic amb el boto dret del ratolí, obrir el menú contextual i seleccionar “Copiar ruta d’enllaç”).
A continuació caldrà entrar al nostre agregador o lector i introduir l’adreça URL que hem copiat a l’apartat d’afegir feed o subscripcions, i comprovar que a partir d’ara el nou canal RSS ja forma part de la nostra llista de subscripcions.
En definitiva, amb el format RSS, ja no cal entrar a totes les pàgines web que ens interessen, sinó que podem obtenir al moment, i en una mateixa pàgina, els titulars de les novetats dels llocs web on ens haguem subscrit. A partir d’aquí, podrem decidir si volem veure tot el contingut de la notícia, i accedir-hi fent clic a sobre el titular.
Una solució per a l’excés d’informació
Els fenòmens de saturació i creixement exponencial de la informació multiplicats per les facilitats de publicació de continguts a la web, han provocat que avui en dia sigui difícil de localitzar aquella informació que és realment útil, sense perdre’s en un mar d’enllaços.
Els canals RSS donen l’opció a l’usuari de poder escollir i seleccionar els continguts que li interessen, però a més a més, per als proveïdors d’informació, ja siguin biblioteques, empreses, universitats, mitjans de comunicació, etc., són un mecanisme de personalització dels seus serveis, una manera de fer-los més visibles i útils pels seus usuaris, i en definitiva, una manera de facilitar-los la informació que necessiten (i només aquesta).
Quinze enllaços 14/03/2010
Posted by Cristina Clotet in Tasques.Tags: enllaços
10 comments
O més ben dit, la meva setmana i quinze enllaços.
Si hagués de definir la meva setmana amb una sola paraula, probablement la més indicada seria SURREALISTA. Sí, aquesta semblava una setmana tranquil·la, com la majoria, però res més lluny de la realitat…
Per començar, dilluns, de bon matí, la gran nevada, que tot i que ja es preveia, jo no l’esperava. Tot s’atura, l’activitat es paral·litza i tothom canvia de plans a última hora. Els col·legis envien la canalla a casa, i aquí, a la Universitat de Vic se suspenen les classes però en principi es mantenen els serveis mínims. De despistats, hi hem anat tots aquests dies, però a veure, com quedem, hi haurà classes dimarts o dimecres? Es treballa o no es treballa? El problema de no donar la informació correcta quan toca sempre deriva en un algún caos, més o menys com m’ha passat a mi o com ha passat a Geòrgia.
Fa anys, no hi havia tantes possibilitats per comunicar-se, - en algún cas extrem, potser la única solució era posar un missatge dins d’una ampolla i esperar…- ara, en canvi, entre els mòbils i internet no hi ha excuses que valguin.
També cal dir que quan neva, sempre hi sol haver qui aprofita la situació per no anar a treballar de forma voluntària, com ha passat a Figueres.
En definitiva, semblaven dies perfectes de sofà, manteta i bona companyia, però m’equivocava. M’equivocava com tots aquells qui apostaven per “Avatar” en l’edició dels Òscars d’enguany. I és que com sempre dic, en aquesta vida no hi ha res segur.
Després de la tempesta sempre arriba la calma, i a mitja setmana, almenys a Vic, la situació ja s’havia nomalitzat, cosa que va permetre que més de 1.000 estudiants de secundària de tot Catalunya passessin per la mostra de tecnologia Mercatec, que fa vuit anys que existeix però per primer cop es feia a la universitat. També a la mateixa ciutat es va fer la presentació del primer concurs de blocs educatius d’Osona, convocat pel col·lectiu de blocaires de l’Osonosfera amb l’ objectiu de promoure el bloc com a eina educativa i de comunicació i interrelació entre professors, alumnes i famílies. Mentrestant, algunes poblacions de Girona, continuaven (i potser encara continuen) sense llum.
Reprenent el tema de la meva setmana caòtica, els surrealistes van donar molta importància al món dels somnis i a la seva interpretació. Hi ha una anècdota que explica que un poeta surrealista quan dormia penjava un cartell a la porta de la seva habitació que deia: EL POETA TREBALLA.
Els pintors surrealistes, utilitzaven la tècnica de la pintura automàtica que consistia en eliminar qualsevol intervenció de la raó en el seu treball, expressant només allò que els el seu subconscient els dictava. A vegades penso: què els deu dictar a alguns capellans el seu subconscient? Millor que aparquem aquest tema perquè pot provocar controversia.
Controversia com la que ha causat el reportatge de Jordi Évole amb Josep Anglada que La Sexta va emetre diumenge passat. Per si algú encara no coneix a Anglada, és el líder de Plataforma per Catalunya, la segona força que governa actualment a l’Ajuntament de Vic. Sí, el mateix que aquesta setmana es proclamava candidat de la PxC a la Generalitat, provocava manifestacions antixenòfobes a Barcelona, augurava que que el seu partit aconseguirà entre sis i nou diputats a les autonòmiques i que diu que no és racista, sinó realista.
Per realista, la novel·la de l’escriptor Miguel Delibes, que va morir el passat dia 12 als 89 anys. I és que és tot tan efímer…
No es pot preveure mai allò que encara està per veure, com la nevada que encetava aquest text. A vegades les coses no surten com es planegen. Sembla que les casualitats, el destí, o tot plegat, sigui el que sigui, es confabulin per portar-nos cap a un altre camí. I ho dic perquè aquests dies, m’ha pasat a mi.
Bona setmana a tothom.
